BLOG
Grans noms de la informàtica (part 1) Informàtica i tecnologia 27/04/2021
Han canviat el món amb els seus descobriments i gràcies a ells, la humanitat ha avançat a passos gegants en els camps de la tecnologia, la ciència i la medicina entre altres. Aqui us deixem alguns dels noms més importants de la història de la informàtica.
Charles Babbage
Va dissenyar una màquina diferencial amb l'objectiu de resoldre operacions polinòmiques, és a dir, una màquina capaç de resoldre operacions matemàtiques. Aquesta màquina va sentar les bases de les primeres màquinas capaces de fer càlculs matemàtics
Ada Lovelace
Va crear el primer sistema de programació al treball de Babbage. Ada Lovelace va traduir del francès al inglès l'article on es detallava la màquina analítica i hi va afegir un escrit amb totes possibilitats que oferia i amagava la màquina de Babbage.
Alan Turing
És considerat el pare de la teoria de la computació i el predecessor de la intel·ligència artificial. Va ser ell qui va crear un sistema que desxifrés enigma, els famosos codi amb els quals es comunicaven els nazis. Alan Turing va escriure la màquina de Turing i en ella explicà en termes matemàtics quins eren els problemes que podria resoldre o no podria resoldre un algoritme i va crear la màquina en la qual es podien resoldre aquests algorismes. A més, va predir l'anomenat halting problem (el que sería quedar-se penjat i que nomès es pot resoldre si es reinicia el sistema). Finalitzada la Segona Guerra Mundial, Turing va començar a dedicar el seu temps a la possibilitat de crear una màquina capaç d'imitar al cervell humà, creant el test de turing que és capaç de saber si un ordinador és intel·ligent o no en funció de si la resposta que dona és semblant a la d'un ésser humà.
Top secret Rosies
Adela Katz, Betty Snyder, Jean Jennings, Katheleen McNutty, Marlyn Wescoff, Ruth Lichterman & Frances Bilas, les primeres dones que van treballar en un ordinador programable, el famós EINAC construït per John Presper i John William. EINAC ocupava una habitació sencera i dins estaven les top secret rosies que s'encarregaven de connectar els mòduls mitjançant cables mànega i posar els interruptors en les posicions adequades. Gràcies a aquesta tasca els càlculs que cap a una màquina passava a una altra màquina. EINAC pesava 27 tones, no tenia sistema operatiu ni programa d'emmagatzematge. A més el seu sistema no era binari, si no que era un sistema decimal limitat a 20 xifres.
John von Neumann
Alumne d'Albert Einstein, formà part de l'equip que va desenvolupar la bomba atòmica i elaborà el que es coneix com l'arquitectura de Neumann que donava solució als complexos canvis que necessitava un ordinador per a canviar d'una funció a una altra. L'arquitectura de Neumann consta de quatre blocs funcionals:
- CPU
- Memòria principal
- Busos
- Perifèrics
L'esquelet que tot ordinador té. John Neumann també va proposar el bit com a unitat de mesura de les computadores.
Grace Murray Hooper
Graduada en matemàtiques, va treballar en el Mark I, projecte d'IBM basat en les analítiques de Babbage. Va ser testimoni, a més, de la creació de la paraula bug quan el markI va començar a fallar i van descobrir que era per una arna que s'havia colat en el mecanisme. I així va ser com van néixer els bugs informaticos. Grace Murray Hooper va crear el primer compilador de la història, que convertia els símbols matemàtics en codi binari, simplificant la comunicació entre desenvolupadors i tecnologoa. Posteriorment va desenvolupar el llenguatge Cobolt.
Evelyn Berezin
Va desenvolupar un programa de reserves de bitllets, sistemes de automatització per a la banca i calculadores de trajectòries per a l'exèrcit. Però el seu major assoliment va ser el de crear el primer processador de textos amb l'objectiu de ser usat per a les secretaries de les empreses de tot el món.
Tim Berners-Lee
La invenció de la world wide web. El 12 de Març de 1989 Tim Brener-Lee va fer tangible el que es coneixia fins a aquest moment com a maneig de la informació, la qual cosa avui coneixem com la World Wide Web. Per això es considera a Berners-Lee com al pare de la internet. El projecte anava destinat a gestionar conjuntament el volum de la informació que connectava la Organització Europea per a la Investigació Nuclear. En 1990, Berners-Lee va dissenyar els famossisims tres protocols fonamentals per a desenvolupar la tecnologia que constitueix la internet tal com la coneixem actualment:
- HTML
- URL
- HTTP
Richard Stallman
Creador del projecte gnu i fundador de la Free programari foundation. En els seus inicis, el programari usat per a la informàtica era lliure, els ordinadors es trobaven en universitats i centres de investigació i els programadors mantenien el codi obert per a col·laborar entre ells. UNIX, per exemple, era de codi lliure. Però en els anys 80 es va començar a comercialitzar el programari. Els ordinadors van començar a entrar en les llars i Stallman no va veure amb bons ulls aquesta comercialització, així que va abandonar el seu treball en el mit i crec gnu, que permet a programadors de tot el món col·laborar solucionant errors de codi, actualitzar i crear noves funcions per als sistemes operatius i aplicacions utilitzades avui en dia i que es fonamenten en sistemes de codi obert.