BLOG

Grans noms de la informàtica II (part 2) Informàtica i tecnologia 01/07/2021

Ells com uns altres han establert les bases de la informàtica. Aquests són alguns dels noms més prestigiosos en el món de la computació.

Alan Kay

va establir les bases de la programació orientada a objectes i va contribuir al desenvolupament dels ordinadors personals. Va crear el llenguatge Smalltalk, un llenguatge on es defineixen de manera clara els conceptes bàsics de la programació orientada a objectes.

Pioner en el concepte de l'ordinador portàtil, va crear un prototip en els anys setanta al qual va anomenar Dynabook.

Vannevar Bush

Nascut en 1890 i sent director del MIT en 1927, Vannevar Bush creà una versió de l'Analitzador Diferencial que va inventar James Thompson i en 1930 va acabar el primer ordenador analògic, que mitjançant potencials variables realitzaven de forma automàtica algunes operacions matemàtiquess elementals.

En 1945 va publicar un article en la revista Atlantic Montly en què que va descriure l'arribada de dos dispositius: la calculadora i una màquina funcionant al dictat, que emmagatzemaria la veu i la convertiria en text.

Theo Mandel

Theo Mandel va escriure les tres regles d'or per al disseny d'interfície, enfocat a la usabilitat i a afavorir l'experiència d'usuari:

    • Donar el control a l'usuari
    • Reduir la càrrega de memòria de l'usuari
    • Construir una interfície consistent

Amb aquestes tres regles, Theo Mandel va assentar les bases del disseny d'interfície d'una pàgina web i que avui en dia són el ‘quadern de bitàcora' dels dissenyadors web.

Marissa Mayer

Enginyera informàtica i especialista en intel·ligència artifial, Marissa Mayerva ser la primera dona a incorporar-se a l'equip d'enginyers de Google. Tres anys més tarda, va cambiar Google per Yahoo convertint-se en CEO de la companyia.

Després de la seva sortida de la companyia, Marissa Mayer s'ha embarcat en un nou projecte: Lumi Labs, dedicat a la intel·ligència artificial.

Sundar Pichai

Enginyer metal·lùrgic, Sundar Pichai es va unir a la companyia Google en 2004, durant el qual es va desenvolupar el cercador Chrome i el sistema operatiu Android.

Després de graduar-se, va aconseguir una beca en la Universitat de Stanford i més tard va passar a formar part de la companyia, convertint-se en CEO després de la renúncia de Larry Page i Serguei Brin.

Larry Roberts

Doctorat en ingenieria elèctrica en el MIT, Larry Roberts va ser l'administrador de programes en l'Oficina de Tècniques de Processament de la Informació, impulsadora de ARPANET, considerat el precursor de la internet tal com la coneixem avui en dia.

Actualment és president de la companyia Anagram Inc., dedicada a la gestió de flux d'IP, millorant la qualitat del servei per a internet

Paul Mockapetris

Físic, enginyer elèctric i doctorat en ciències de la computació, Paul Mockapertis és considerat un dels pares d'internet gràcies al seu disseny i desenvolupament de les DNS juntament amb Jon Postel.

Paul Mockapetris també va treballar en el protocol SMTP, però ha estat la seva gran aportació dissenyant  el sistema de resolució d'IP mitjançant DNS el que fa que molts considerin a Mockapetris com un dels pares d'internet.

Jon Postel

Graduat en ingenieria informàtica, Jon Postel va proposar en 1972 un sistema de asignació de nùmeros i noms assignats a les pàginas web. Cal no oblidar que Jon Postel era la ùnica persona que treballava en IANA, responsable d'assignar noms i sistemes de nùmeros ùnics que conformen el la base de l'adreçament de les pàgines web.

També va ser responsable del desenvolupament del protocol TCP/IP (protocol que permet la transmisió de dades entre ordinadors i del protocol SMTP, protocol de transferència de correu electrònic. Fins a la seva defunció Jon Postel va seguir al capdavant de IANA.

Fernando J. Corbató

Cientific de la computació, va desenvolupar els sistemes operatius de temps compartit. En la seva incorporació a l'equip del Centre de Càlcul de MIT, Corbató es va adonar que les computadores eren incapaces de connectar-se de manera simultània a altres equips i en 1950, un grup d'investigadors van començar a desenvolupar l'estafi-sharing' ‘per a connectar diversos usuaris a un mateix ordinador.

En 1961 Corbató va cosntruir una cersió inicial dels sistema de temps compartit, presentant-lo en una ponència en la Spring Computer Conference de 1962.

Peter J Denning

Graduat en Ingenieria elèctrica, Peter J. Denning va inventar el model de conjunts de treball, ajudant a la hiperpaginació dels sistemes operatius.

És conegut a més, pels seus assoliments en l'anàlisi operacional de cues en sistemes de xarxa, disseny i implementació del CSNET, la llibreria digital ACM.