Quins són els fonaments de la composició gráfica?

El disseny gráfic es sustenta sobre uns fonaments com són la forma, la textura, el color, composició visual, espai, ritme, equilibri, jerarquia, la retícula, el temps i el moviment. Amb aquests elements es creen peces o obres gráfiques les quals formará part d'un producte o mitjà industrial com pot ser un packaging, una revista, un llibre, una marca, una pàgina web o una aplicació mòbil, entre altres productes.

Els elements bàsics del disseny gràfic

Punt, línia i plànol: el punt és la unitat bàsica de la comunicació visual, marca una posició a l'espai, indica una localització i no té dimensió. A partir d'aquí, es poden conjugar múltiples formes i elements com una textura o una línia. Una línia es un conjunt de punts, indica direcció i s'hi poden crear plans i composicións dinámiques. El plànol es fa servir per crear dues dimensions i per delimitar l'espai. A partir d'aquests tres elements podem crear icones, imatges, composicions, patrons, diagrames, tipografies, etc.

L'espai

Qualsevol objecte té espai i volum. És a dir, té com a propietats amplada i alçada. Si a més a més té profunditat, es converteix en un volum. Per mitjans de plànols il·lusoris es poden crear perspectives i al costat de la seva ubicació i la seva mida, color, forma o textura se li dóna forma.

Ritme i equilibri

El equilibri estableix els elements a l'espai. L'equilibri visual s'aconsegueix quan tots els elements tenen el mateix pes visual a l'espai. Dota d'estabilitat al disseny. El ritme consisteix en un patró que es repeteix en un espai. Si aquest patró varía, s'estableix una jerarquí d'elements que consisteix en el pes visual de cada un. El ritme i l'equilibri doten de personalitat un disseny a més d'estabilitat i funcionalitat.

Simetría i asimetría

La simetria tracta la composició d'imatges, elements o elements en una posició per aconseguir l'equilibri visual. L'inconvenient de cercar una composició extremadament equilibrada es que es pot tornar avorrida i monótona. La asimetria s'utilitza per crear composicions más dinàmiques però es corre el risc de crear una composició caòtica, plena de soroll visual que sigui difícil d'entendre o interpretar.

Escala

L'escala ordena la composició d'un mateix element repetit diverses vegades en diferents mides ordenades de manera gradual. També es pot utilitzar l'escala en dos elements diferents per crear un efecte de variació de tamany i establir una relació de jerarquia entre ells mateixos.

Textura

La textura li dóna qualitat a un element o composció ajudant-nos a comprendre la seva naturalesa, donant-nos un plus d'informació i ajudant a comprendre millor la composició d'un element de manera visual sense necessitat de tocar-lo.

Color

La implicació de la física en l'estudi del color es tan important com la fisiología de l'ull humà, igual que l'excitació de les neurones receptores del color un cop interpretades al nostre cervell. La significació del color té un bagatge cultural a cada societat i tampoc no és un significat inamovible: el vermell, associat al comunisme també s'associa a la sang, igual que el verd s'associa amb benestar o amb allò saludable pel simple fet d'estar present a la natura, quan ésta tambén está composta de colors marrons, marrons vermellosos o grocs, entre altres colors. Un color pot transmetre un estat de ánim i una paleta de colors en particular pot definir l'estil d'una composició (com ara una revista) i definir-ne els valors intangibles.

Figura i fons

La relació figura-fons convergeix en una composició i estableix una jerarquí visual (pot ser una jerarquí visual al mateix nivell) en la qual es veu un dels elements que la conformen: o es veu la figura o es veu el fons. Hi ha ocasions fins i tot en què el fons té més importància que la figura i ofereixen una doble lectura, que una vegada s'ha detectat, és molt difícil deixar de veure. Aquest és l'exemple dels dibuixos de M.C. Escher. En el disseny de logotips podem trobar exemples com el de FEDEX (expliquen que quan es presentó el disseny del logotip, el únic que va ser capaç de veure la fletxa a la primera va ser el cap de FEDEX) o el logotip de CARREFOUR (la C de CARREFOUR está present com a fons). Això és el que podríem anomenar 'poesia visual'. Evidentment, aquesta poesia visual es pot aplicar i aconseguir en molts suports i de moltes maneres.

Jerarquía

La jerarquía es l'ordre d'importància que es dóna als elements que componen el disseny i es pot aconseguir de diferents maneres: amb l'ús de famílies tipográfiques, amb la saturació del color, amb la textura,  amb la estructura i l'equilibri, etc... És fonamental tenir ben clara la jerarquia dels elements per facilitar la lectura de la composició i no confondre l'espectador (tret que sigui aquest el nostre objectiu).

Retícula

La retícula és una 'graella' de línies que ens ajuden a ordenar i 'col·locar' la informació en un espai. Ens ajuda a conformar un equilibri i encara que el seu ús és més popular en el disseny editorial, també s'aplica a tots els àmbits del disseny gràfic. Una retícula ens ajuda a mantenir l'estructura d'un disseny i crear un fonament lógic del mateix.

Aquests són alguns dels elements que es fan servir en el disseny gràfic i que en componen els fonaments. Durant anys, malgrat les diferents modes que han anat sorgint al llarg dels anys, aquests elements han continuat sent el puntal de tota composició gràfica món 'jugar' i això ha permés crear noves tendències o productes amb els quals augmentar l'extensa valisa que té el disseny gràfic a tot el món.

Necessites crear un pàgina web o una marca? Posa't en contacte amb nosaltres i t'ajudarem en allò que necessitis!

CONTACTE